Guanyar és relatiu. Educar a través del joc
La cooperativa Artijoc fomenta l’educació per la pau i el treball en equip a través
del joc de taula i la joguina. El menys important és qui guanya o deixa de guanyar
GEMMA CASTANYER
FOTO:MANOLOGARCÍA
“Entre tots hem d’aconseguir que les marietes vagin disfressades a la festa abans no arribin les formigues i es mengin el berenar!”
Aquest és l’objectiu del Ball de disfresses de les
marietes, un joc cooperatiu i d’estratègia produït a
Alemanya i destinat a nens d’entre 6 i 8 anys, en
el qual no hi ha guanyadors ni perdedors, sinó
que tots els participants s’uneixen a favor d’una
mateixa causa.
Noemí Garcia i MireiaRiera, sòcies i responsables d’Artijoc, han traduït amà les instruccions al català perquè les famílies que vulguin llogar-lo puguin entendre comfunciona:“A Catalunya no hi ha cap botiga que vengui o llogui aquest joc. El comerç més a la vora el trobaríem a Euskadi, on hi ha un establiment que treballa amb la nostra mateixa filosofia i que també importa jocs
cooperatius d’arreu del món”, explica la Mireia, fundadora de la cooperativa i ànima d’aquest projecte nascut l’any 1999.
Amb seu al centre de Mataró (Maresme), l’espai El Gronxador d’Artijoc és més que una botiga de venda de joguines.
És un local educatiu, d’interrelació i de descoberta destinat a famílies i nens de totes les edats que tinguin ganes de compartir plegats un temps de lleure: “Venemjocs de fusta i jocs de taula cooperatius aptes per a nens de dosanys i fins a l’edat adulta.També disposem d’una sala de joc oberta matí i tarda, que també utilitzem per organitzar tallers i activitats, bàsicament els dissabtes”, explica la Mireia.
Quan tenia 22 anys i després d’haver fet un postgrau en educació per la pau i un altra en joc cooperatiu va decidir fusionar totes dues experiències i crear el projecte d’Artijoc:“Em feia il·lusió treballar l’abordatge positiu del conflicte a través del joc
cooperatiu. Educació per la pau i joc cooperatiu eren dos conceptes que casaven perfectament”, apunta.
La cooperativa Artijoc va néixer fa tretze anys per oferir múltiples serveis relacionats amb el lleure,amb la voluntat –segons s’explica a les bases– de posar el seu “granet de sorra en una societat més justa i sostenible amb el compromís d’afavorir la reflexió per a la transformació cap a la convivència solidària”.En aquest sentit, la Noe i la
Mireia ofereixen tallers, ludoteques itinerants, realitzacions artístiques, lloguer de haimes saharauis per muntar en pavellons o places, producció i guiatge d’exposicions, gestió de projectes educatius i formació no reglada, i venda i construcció de jocs.
Actualment centren la seva activitat en El Gronxador, un punt de trobada i de coneixença entre veïns i famílies que comparteixen els mateixos interessos: “La majoria de parelles que ens
arriben estan molt compromeses amb l’educació dels seus fills.
Pares i mares que pensen i reflexionen sobre quina joguinaés la més adequada i que no es deixen portar pel primer anunci que veuen a la televisió.
Valoren que el material del joc sigui bo i que la proposta educativa sigui engrescadora”.
Aquí tothom hi guanya El joc cooperatiu uneix persones, fomenta el treball en equip i reforça les virtuts dels participants.
El company de tauler no es percep comuna amenaça sinó comuna ajuda per aconseguir vèncer un element extern que el grup ha d’aconseguir superar.
Tàbata Caparrós és mare de tres criatures –la Daina, l’Ancor i l’Aran (7, 6 i 3 anys)–i és una de
les sòcies més fidels d’Artijoc. Cada setmana hi lloga un joc de taula i fins a l’any passat hi anava tot sovint a passar unes hores ambel fill petit: “Amb el joc cooperatiu els veig més relaxats, no discuteixen ni competeixen per ser els millors”, explica.
“A més a més aprenen estratègia i practiquen matemàtiques sense adonar- se’n”, afegeix. A casa de la Tàbata no tenen televisor i el joc de taula és, per tant, un recurs que la família utilitza sovint per passar una estona distreta. “N’hi ha que els encaixen millor i d’altres pitjor, depèn del seu estat d’ànim i del moment, però són nens molt predisposats i oberts a conèixer jocs diferents”, conclou.
Com laTàbata, l’Amàlia també ha optat per portar als seus fills joguines de lloguer, que
fomentin la interculturalitat i l’educació per la pau. Ho va fer després de veure com la seva filla
gran patia per si no guanyava al parxís o al joc de l’oca: “Al principi li va costar una mica entendre que no calia que fos la primera i que aquí no competia ningú”, explica. Després
d’un temps acostumada als recursos d’Artijoc, ara la filla de l’Amàlia pot jugar a qualsevol
joc de taula sense posar-se nerviosa ni excitar-se.
Quan arriba un nou joc cooperatiu, i abans de conèixer les normes, els dos germans passen
molta estona muntant les peces i descobrint els materials que hi ha a dins de la capsa: “Aquestes cases alemanyes treballen amb fusta de primera qualitat i són molt originals en la presentació del tauler, les fitxes o els daus.
Els encanta descobrir què hi ha de nou i moltes vegades s’inventen les normes abans que
jo els hi expliqui”, afegeix.
L’Amàlia també destaca que gràcies als recursos d’Artijoc aconsegueix estalviar molts diners
alhora que manté viva la il·lusió dels nens i evita arraconar jocs dins un armari: “Llogar un joc
durant una setmana val 4 euros. Si el comprés al mercat me’n costaria 60 o 70 i segur que en un mes ja no li farien cas”, diu.
Sònia Domínguez va començar a anar a El Gronxador d’Artijoc quan va néixer el seu fill Otto.
S’hi passavamolts matins de la setmana i ara que ja ha complert els tres anys i que ha començat a anar a escola també opta per emportar-se jocs a casa: “Aquest cap de setmana
ens hem saturat de jugar al joc del corb! He perdut el compte de les vegades que l’hem muntat i desmuntat”, explica.
A diferència de moltes altres criatures, l’Otto s’ha criat amb el joc cooperatiu, una visió que contrasta amb la que tenen la majoria dels seus amics de l’escola: “Ell no coneixia el joc competitiu.
Ara per força l’ha anat aprenent, però mentrestant jo li ofereixo una altra perspectiva del
lleure”, apunta.
Apte per a adults El joc cooperatiu enforteix el sentiment de grup entre criatures, però
també es pot aplicar entre els adults, un exercici molt sa per a persones que no es coneixen i
que volen trencar el gel:
“Hem arribat a muntar una sessió de jocs per a un comiat de solters. Ho vam fer a través de la tècnica de la provenció en la resolució de conflictes, que es basa en un treball gradual
partint de la descoberta d’un mateix fins a la relació i cooperació amb els altres. Si tu no et coneixes, i no t’estimes,no podràs comunicar-te ni cooperar amb els altres. La sessió va ser un èxit!”, recorda la Mireia.
Aquest tipus de sessions també es poden destinar a les famílies, per unir pares i fills i fer-los partícips d’una mateixa activitat: “Veus com hi ha pares que de sobte descobreixen el seu fill. És fantàstic, i penses: juga-hi i rebolca-t’hi més!
Construir la pau també a l’escola
L’escola MariàCubí de Malgrat deMar (Maresme) imparteix des delmes de gener el taller
Construïm, un projecte extraescolar destinat a alumnes de quart a sisè de primària, amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge en les competències personals i socials a partir del joc
cooperatiu i les activitats lúdiques. El taller Construïm és un projecte conjunt d’Artijoc, la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Malgrat de Mari el professorat i l’AMPA del centreMarià Cubí, i, de moment, ja està oferint resultats molt positius.
Des de l’escola, els organitzadors destaquen que l’èxit recau en la unió del grup a través de les
relacions cooperatives: “La no competició, l’acceptació de l’altre, la gestió del conflicte, la
participació de tots els membres del grup i el riure coma recurs queden impregnats en cada
alumne i n’enforteixen el creixement personal”, expliquen.
L’expert opina. Joc cooperatiu
Oriol Ripoll, especialista en jocs, avalua els avantatges del joc cooperatiu i què aporta als infants que el practiquen. Bàsicament en destaca quatre aspectes.
Jugadors units.En els jocs cooperatius hi ha un adversari hipotètic, però la diferència és que el
grup va unit i, per tant,ha de treballar la comunicació i solucionar problemes per superar-lo.
Fomenta la calma. Com que no hi ha guanyadors ni perdedors els jugadors estan tranquils. Poden valorar i aprendre sense presses.
Aporta valors. Com qualsevol altre joc, però en aquests casos s’aprèn a equivocar-se en grup,
sense buscar culpables.
Els nens aprenen que jugar és divertit i que poden passar-s’ho bé conjuntament. No hi ha plors ni frustracions per haver quedat l’últim. L’important és el sentiment d’equip.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada